Recent Changes

Sunday, February 9

  1. page Prosa medieval edited ... Les veus del temps I <102 pàgines de lectures de prosa medieval adaptada al valencià actua…
    ...
    Les veus del temps I
    <102 pàgines de lectures de prosa medieval adaptada al valencià actual>
    ...
    document PDF.
    En tornar de les vacances de Nadal, l'alumne que ho considere podrà mostrar els treballs de resum al professor per tal que els tinga en compte com a nota extra. La lectura és obligatòria, no així els resums escrits.
    Recomanem llegir la introducció a l'autor i a l'obra que presenta el nostre llibre Les veus del temps abans d'iniciar-se en la lectura de cada fragment. Ens ajudarà a la interpretació dels textos. Totes les pàgines són indicades en l'índex detallat següent.
    ...
    5. Relaciona el fragment (o el llibre de què procedeix) amb textos, gustos de lectura, modes o costums socials de l'actualitat. Aquest és també l'espai per a la teua opinió personal sobre el text comentat.
    - - - - - -
    3.MODEL3. DOS MODELS DE COMENTARI fetfets pel professor
    Hem realitzat un comentariredactat dos comentaris que servinquen de model d'un dels 48 textos per a orientar la redacció de les vostres
    ...
    textos en prosa: prosa, l'un és de Bernat Metge i l'altre del Blandín de Cornualla.
    Bernat Metge: Lo Somni – En defensa de les dones (p. 126 de Les veus del Temps)
    Cliqueu sobre el títol si voleu llegir-lo o descarregar-lo.
    Heus ací el comentari sencer:
    -“En“En defensa de
    {http://blocs.xtec.cat/passejantperlaliteratura/files/2012/08/Bernat-Metge-Somni-llibre.jpg}
    Bernat Metge és l'humanista més complet que trobem en la Corona d'Aragó. Visqué durant el segle XIV i principis del XV a Barcelona. Formà part de la Cancelleria Reial i va ser empresonat per traïció en haver sigut implicat en la mort del Rei. Aquest procés el mogué a escriure Lo somni, un projecte politicoliterari per a defensar-se públicament, captar el perdó del nou rei, i aconseguir la rehabilitació i la restitució dels càrrecs administratius que li havien arrabassat, ja que havia sigut absolt poc temps abans d'escriure'l.
    ...
    Els destinataris fonamentals de l'obra de Metge van ser al seu temps el nou rei i la Cort a fi que entengueren que un home amb la intel·ligència i les creences que ell posseïa no podia haver conspirat contra el rei anterior, que va morir precipitadament i sense confessió. Així reclama benevolència i la restauració dels seus càrrecs. És una obra amb una força il·locutiva extraordinària. Avui dia també comptem amb assajos humanístics, tecnològics i reflexions sobre els nostres propis costums socials, encara que no tenen una forma dialogada com l'exemple que comentem.
    Com a conclusió, hem gaudit del fragment perquè hem vist que ja no es tracta de la típica prosa medieval en que el teocentrisme i la misogínia són els eixos temàtics. Estem realment davant un text humanista.
    2n comentari model: Història de Jacob Xalabín
    Heus ací un nou comentari basat en un text narratiu de prosa medieval. Amb aquest model teniu ja dos models fets per tal d'orientar-vos en la redacció dels vostres textos crítics. Recordeu que el tercer i darrer comentari l'elaborareu en l'examen de Literatura del dia 27 de gener al voltant d'un fragment en prosa extret del llibre Les veus del temps. Podreu optar entre dos textos: l'un de literatura didàctica (prosa moral i religiosa) i l'altre sobre narrativa (llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques).
    Comentari del 2n text en prosa: Història de Jacob Xalabín,
    Capítol VIII (pàg. 94-96 de Les veus del temps)
    {http://2.bp.blogspot.com/-JYbn-xhr0dQ/UtPzmk-mWyI/AAAAAAAADUo/HQjstUCKhD0/s200/Portada+Jacob+Xalabin-Laertes.jpg}
    El fragment que comentarem és el capítol VIII de la Història de Jacob Xalabín, novel·la d'autor anònim, i, pel que sembla, adaptació lliure d'un text grec o turc feta a mitjan segle XV. Es tracta d'una novel·leta en què coincideixen diverses característiques. Primer, uns elements històrics que en són l'eix i la finalitat: presentar la situació política del mon otomà a finals del segle XIV i la batalla de Kossovo en què Murat I, general de l'exèrcit turc, guanyà els cristians i un dels seus fills, Bajazet, assassinà el seu germà, Jacob, per a accedir al tron. Segon, alguns elements literaris procedeixen de Les mil i una nits. Tercer, d'altres elements procedeixen de la novel·la cavalleresca, sentimental i joglaresca de tradició oral (apel·lacions al lector/oïdor, manca d'èpica o heroïcitat en les accions dels personatges, etc.). S'afirma que l'autor del text definitiu devia ser occidental però amb coneixements del món turc perquè ens explica els costums orientals com si d'un guia turístic es tractara: “Heu de saber que en aquella terra les dones tenen el costum d'anar totes amb la cara tapada...”.
    El fragment conta la trobada del fill del sultà, Jacob Xalabín, amb la seua enamorada, Nerguis, en la torre on aquell està tancat dos dies. En besar-se tots dos cauen a terra desmaiats per l'amor intens que senten. Els acompanyants no aconsegueixen espavilar-los i Alí Baixà ha de vestir-se amb la roba de Nerguis, el rostre cobert. Amb això intenta simular que és la senyora per tal que no la troben a faltar. Abandona la torre amb la cambrera de Nerguis i deixa en terra els enamorats esperant que es recuperen. Malauradament l'home disfressat i la cambrera han d'eixir inesperadament de viatge uns dies i no poden retornar a la vora de Jacob i de Nerguis.
    L'estil i la llengua són sobris (predomina la sintaxi coordinada) i expressius com correspon a una obra en la qual la fantasia està al servei de la història. Abunden els diàlegs, les imatges senzilles (joiell, per enamorat), les exclamacions (au, company!). El narrador ens guia en el relat dirigint-se amb freqüència als lectors, típic en la literatura oral: “Ja us podeu imaginar que Alí Baixà tenia por...” Es recrea molt descrivint les sensacions amoroses: “En veure l'home que més s'estimava d'aquest món, el seu joiell tan desitjat que ella perseguia amb deler...”. L'adaptació lingüística al valencià actual fa molt entenedora i amena la lectura. Hi destaquem només algun mot de caràcter literari: estamordit (desmaiat), deler (gran desig), plànyer (queixar-se), romàs (quedat).
    A l'època en què s'escrigué la novel·la els turcs amenaçaven Constantinoble (l'actual Istambul) fins que la van conquistar, i no despertaven massa simpaties entre els lectors occidentals. Tanmateix, cristians i musulmans apareixen a la novel·la de forma neutra, respectuosa. Això ens fa pensar també en un públic lector culte i sense prejudicis cap als musulmans ja que aquests són els protagonistes del relat.
    En conclusió, el capítol narra una situació divertida als ulls d'un lector modern: l'amor intens que provoca un desmai a dos joves i com se les han d'apanyar els seus ajudants, un d'ells transvestit, per a traure'ls d'una situació complicada de la qual podrien acabar malparats. Escena típica d'una comèdia actual d'embolics, d'un vodevil picant però no frívol. L'adaptació lingüística la fa molt accessible als estudiants i el fragment triat ens convida a llegir l'obra completa perquè representa una bona combinació de relat històric, acompanyat de ficció i bells sentiments alhora, ingredients de moltes novel·les d'èxit avui.
    (585 paraules sense el títol)

    (view changes)
    12:45 pm

Monday, January 20

  1. page Bernat Metge edited L'HUMANISTA BERNAT METGE & L'humanista Bernat Metge i LO SOMNI {Bernat Metge.jpg} 1. Ob…

    L'HUMANISTA BERNAT METGE &L'humanista Bernat Metge i LO SOMNI
    {Bernat Metge.jpg}
    1. Obra
    (view changes)
    7:32 am
  2. file Bernat Metge.jpg uploaded
    7:31 am
  3. page Bernat Metge edited L'HUMANISTA BERNAT METGE & LO SOMNI {Bernat Metge.jpg} 1. Obra [FONT: http://www.xtec.…

    L'HUMANISTA BERNAT METGE & LO SOMNI
    {Bernat Metge.jpg}
    1. Obra
    [FONT: http://www.xtec.cat/~acarre/connexio/metge1.htm]
    Bernat Metge (1340/46-1413) és un dels escriptors més importants del tombant de segle. Funcionari reial, va treballar a la cancelleria com a secretari dels reis Joan I i Martí I i va exercir també funcions d'ambaixador. La seua vida professional no va estar exempta de polèmica, ja que el 1388 va ser processat per primera vegada i el 1396 va ser acusat (al costat d'altres) de corrupció i d'atemptar contra el govern del rei Joan I, per la qual cosa va ser empresonat un temps. Mort el rei, però, Bernat Metge consta documentalment com a secretari del seu successor, Martí I l'Humà.
    Admirador dels autors clàssics i autor d'una prosa que imita la cadència i l'estructura de la llatina, va traduir una obra en llatí de Petrarca, el Walter e Griselda. La seua obra fonamental, però, és Lo somni, escrita el 1399. En aquell any Bernat Metge ja estava en llibertat, però escriu l'obra en primera persona narrativa i la situa a la presó. El protagonista-narrador s'adorm en la seua cel·la i en somnis se li apareix l'esperit del rei Joan, que des del purgatori manifesta la innocència del seu secretari en el procés obert contra ell i en la seua mort. Se li apareixen personatges mitològics, com Tirèsies i Orfeu. El protagonista-narrador dialoga amb ells sobre temes tan importants en aquell moment com la condició de les dones o la immortalitat de l'ànima.
    Amb Lo somni, Bernat Metge pretenia convéncer tothom (i sobretot el rei Martí) de la seua innocència, objectiu que va aconseguir perquè des del 1405 fins al 1410 (any de la mort del rei Martí) torna a treballar com a secretari de la Cancelleria Reial.
    2. Introduccions a Lo somni
    2.1. Introducció a l'obra
    Lo_Somni_Bernat_Metge_MOLC by Dept. de Valencià
    2.2. Biografia, obres i Lo somni
    Bernat_Metge_SOLC by Dept. de Valencià
    2.3. Documents en Pdf descarregables directament des d'ací:
    {Lo_Somni_Bernat_Metge_MOLC.PDF}
    - - -
    {Bernat_Metge_SOLC.PDF}

    (view changes)
    7:29 am
  4. file Bernat Metge.jpg uploaded
    7:14 am
  5. page Joanot Martorell edited ... JOANOT MARTORELL I EL TIRANT [FONT: http://www.escriptors.cat/autors/martorellj/pagina.php?id…
    ...
    JOANOT MARTORELL I EL TIRANT
    [FONT: http://www.escriptors.cat/autors/martorellj/pagina.php?id_sec=981]
    1. BIOGRAFIA DE MARTORELLBiografia de Martorell
    {tirant.jpg}
    És un cavaller de la petita noblesa valenciana. No s'ha conservat la data exacta del seu naixement, però es pensa que succeeix entre els anys 1405 i 1413 a la ciutat de València, mentre que la seua família és originària de La Safor. Martí de Riquer, un dels crítics literaris que més i millor han estudiat la seua obra, situa aquesta data entre 1413 i 1414. Com altres famílies valencianes de l'època, la de Martorell participa força de la vida agitada del segle XV, en viatges i lluites internes, així com en duels per qüestions d'honor.
    ...
    Retornat a Sicília, Tirant és requerit per l’Emperador de Constantinoble, qui li atorga la capitania imperial i general de la gent d’armes i justícia. A la cort Tirant coneix la filla de l’Emperador, Carmesina, de qui s’enamora. Enimg d’una treva, mentre se celebra un sumputuós banquet arriba al port una nau endolada en què viatja la fada Morgana, que va a buscar els seu germà el rei Artús, qui respon a una sèrie d’enginyoses consultes.
    Mentre les victòries, les treves i les derrotes bèl·liques se succeixen, l’amor entre Carmesina i Tirant s’aferma, fins que una intriga malintencionada fa creure a Tirant que Carmesina manté amors deshonestos amb el jardiner del palau. Després de matar-lo, el cavaller s’embarca per anar al camp de batalla. Enmig de la travessia, la nau naufraga a les costes de Barbaria on se succeeixen nombroses batalles. Així mateix, Tirant emprèn una tasca evangelitzadora amb la qual aconsegueix convertir al cristianisme milers d’infidels nordafricans.
    ...
    serveis del cavallercavaller, li atorga
    3. Tres introduccions al TIRANT LO BLANC
    (MÉS AVALL TROBAREU ELS MATEIXOS DOCUMENTS EN PDF PER A DESCARREGAR)
    (view changes)
    6:42 am
  6. page Joanot Martorell edited ... JOANOT MARTORELL I EL TIRANT [FONT: http://www.escriptors.cat/autors/martorellj/pagina.php?id…
    ...
    JOANOT MARTORELL I EL TIRANT
    [FONT: http://www.escriptors.cat/autors/martorellj/pagina.php?id_sec=981]
    BIOGRAFIA1. BIOGRAFIA DE MARTORELL
    {tirant.jpg}
    És un cavaller de la petita noblesa valenciana. No s'ha conservat la data exacta del seu naixement, però es pensa que succeeix entre els anys 1405 i 1413 a la ciutat de València, mentre que la seua família és originària de La Safor. Martí de Riquer, un dels crítics literaris que més i millor han estudiat la seua obra, situa aquesta data entre 1413 i 1414. Com altres famílies valencianes de l'època, la de Martorell participa força de la vida agitada del segle XV, en viatges i lluites internes, així com en duels per qüestions d'honor.
    ...
    Es pensa que Joanot Martorell comença la redacció de la seua obra cabdal el 1460, després d'un viatge a Itàlia. El Tirant lo Blanc és dedicat a l'infant Ferran de Portugal, germà del rei català Pere el Conestable. Sembla que quan Martorell acaba el llibre, arruïnat, empenyora el manuscrit cap al 1464 a Martí Joan de Galba per una quantitat de diners. És per això i per apreciacions de tipus estilístic, temàtic i d'estructura que alguns estudiosos havien mantingut fins recentment que Martí Joan de Galba i també Joan Roís de Corella havien col·laborat en major o menor grau en la redacció de la novel·la de cara a la seua edició.
    La mort de l'escriptor i cavaller té lloc l'any 1465.
    3 INTRODUCCIONS AL2. Sinopsi del Tirant
    [FONT: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/gestes/popups/tirant.htm]
    Amb motiu del casament d’una filla del Rei de França amb el Rei d’Anglaterra se celebren a Londres unes grans festes. Hi excel·leix un gentilhome bretó de vint anys, anomenat Tirant lo Blanc. Allí és armat cavaller. En acabar les festes, Tirant marxa cap a Nantes on s’assabenta del setge de Rodes. Veient que els assetjats no reben ajut de ningú, decideix anar-hi ell mateix.
    Després de passar per la costa de Barbaria (Nord d’Àfrica), posen rumb a Palerm per proveir-se de blat. Els reben els reis de Sicília, acompanyats de la seua filla, la Infanta Ricomana, donzella de gran bellesa. L’expedició organitzada per Tirant marxa cap a Rodes, en quatre dies arriben a l’illa. Amb audacia i enginy, trenca el setge de l’esquadra genovesa i enganya el Soldà fent-lo creure que disposen d’una gran quantitat de recuros. Aquest posa fi al setge i abandona l’illa.
    Retornat a Sicília, Tirant és requerit per l’Emperador de Constantinoble, qui li atorga la capitania imperial i general de la gent d’armes i justícia. A la cort Tirant coneix la filla de l’Emperador, Carmesina, de qui s’enamora. Enimg d’una treva, mentre se celebra un sumputuós banquet arriba al port una nau endolada en què viatja la fada Morgana, que va a buscar els seu germà el rei Artús, qui respon a una sèrie d’enginyoses consultes.
    Mentre les victòries, les treves i les derrotes bèl·liques se succeixen, l’amor entre Carmesina i Tirant s’aferma, fins que una intriga malintencionada fa creure a Tirant que Carmesina manté amors deshonestos amb el jardiner del palau. Després de matar-lo, el cavaller s’embarca per anar al camp de batalla. Enmig de la travessia, la nau naufraga a les costes de Barbaria on se succeeixen nombroses batalles. Així mateix, Tirant emprèn una tasca evangelitzadora amb la qual aconsegueix convertir al cristianisme milers d’infidels nordafricans.
    Tirant organitza una nova campanya per alliberar Costantinoble, objectiu que aconsegueix. El Soldà i el Gran Turc, veient-se perduts, proposen la pau final per a cent anys. L’Emperador, per a premiar els serveis del cavaller li atorga la mà de Carmesina. Però la mort el sorprèn sobtadament. Ferida per un immens dolor, Carmesina també mor.
    3. Tres introduccions al
    TIRANT LO
    (MÉS AVALL TROBAREU ELS MATEIXOS DOCUMENTS EN PDF PER A DESCARREGAR)
    Tirant Lo Blanc BROMERA by Dept. de Valencià
    (view changes)
    6:40 am
  7. page Ramon Llull edited RAMON LLULL {ramonllull.jpg} RAMON LLULL [FONT:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ramon-llull/det…
    RAMON LLULL
    {ramonllull.jpg}
    RAMON LLULL
    [FONT:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ramon-llull/detall]
    1. Biografia
    Palma de Mallorca, 1232-1316. Filòsof, teòleg, novel·lista i poeta
    .
    Fill d'una família possiblement pertanyent a la noblesa catalana, el seu pare arribà a Mallorca amb l'host del rei Jaume el Conqueridor. Nascut a l'illa en el període immediatament posterior a la conquesta, estigué vinculat durant la seua joventut a la casa reial. Dels seus anys com a cortesà en sabem poca cosa: es casà, tingué dos fills, i portà un ritme de vida adequat al seu estament. Però als trenta-un anys va viure una experiència trasbalsadora que conferí un gir radical a la seua vida: l'anomenada «conversió», esdevinguda arran de l'aparició cinc vegades de Crist crucificat.
    D'acord amb el testimoni de la Vida coetània (autobiografia dictada per Llull en els darrers anys de la seua existència a uns cartoixans de París), a partir d'aquesta experiència s'inicia una nova vida per al convers, el qual abandonarà la família, la posició social i les riqueses per dedicar-se al servei a Déu. No ho farà, però, ingressant en cap orde religiosa, sinó a través d'una activitat frenètica que es resumeix en tres objectius: predicació als infidels fins arribar al martiri, escriptura d'un llibre contra els errors d'aquests infidels (Llull deia que havia de ser «el millor llibre del món») i creació d'escoles-monestirs on s'ensenyara l'àrab i altres llengües orientals per a instrucció de missioners. En definitiva, l'obsessió dominant en Llull fins al darrer moment de la seua llarga vida serà la conversió dels musulmans, dels jueus i d'altres infidels (especialment dels tàrtars) a la fe cristiana.
    ...
    Els personatges de les novel·les lul·lianes sovint es comporten com a folls, ja que la seua actuació no es guia prioritàriament pels convencionalismes socials de la segona intenció, sinó per la lloança a Déu. Això fa que critiquen obertament i contundentment qualsevol comportament que consideren desviat de la finalitat marcada per la primera intenció, sense importar l'estatus del personatge criticat; és la força moral el que confereix autoritat suficient per a escridassar un rei, un bisbe o, si cal, un Papa. Una obra on es pot veure amb claredat l'actitud lul·liana en aquest sentit és la Disputatio Petri clerici et Raymundi phantastici (1311), coneguda també amb el nom de Phantasticus. En ella, un Ramon Llull ancià, de camí cap al concili de Viena del Delfinat, es troba amb un clergue. Durant la conversa que s'estableix entre tots dos, Ramon exposa els seus motius per a l'anada al Concili: porta unes peticions que, per enèssima volta, pretenen obtenir dels poders eclesiàstics: l'organització d'una croada, la unió de les ordes militars, la creació de monestirs per a la formació de missioners. El seu interlocutor, per contra, es mostra com un clergue simoníac que va al Concili per tal d'aconseguir prebendes per als seus nebots. Si els objectius de Llull s'adiuen amb la primera intenció, els del clergue segueixen la segona. Però el més significatiu és que, al llarg del diàleg, el sacerdot pecador fa burla de les intencions de Llull i el qualifica de phantasticus (és a dir, boig, forasenyat o somniador gens pràctic).
    Llull és conscient, a força de decepcions, que els interessos reals dels seus contemporanis es troben molt allunyats de les seues propostes sovint qualificades com a utòpiques. Al Desconhort, extensa composició en vers de seixanta-nou estrofes, aquest sentiment d'amargor s'expressa a través del diàleg amb un ermità, que planteja a l'autor les possibles causes del seu fracàs. Finalment, però, sempre troba forces noves per a continuar amb la tasca: Llull convencerà l'ermità de la bondat dels seus plantejaments i de la necessitat de continuar lluitant, i es guanya un altre company per a la seua causa. Com es pot comprovar, la literatura juga un paper primordial en l'expressió de les idees lul·lianes més personals, no sols de les filosòfiques. La seua lírica destaca així, en un panorama dominat per la reiteració sovint buida dels tòpics de l'amor cortès, pel seu to personal, sincer i commovedor.
    ...
    Estil literari de Llull
    Així, si bé al llarg de la història el Llull filòsof ha ocultat el literat, al segle xx començà una reivindicació del nostre autor com a gran prosista i gran líric. Si la literatura per a Llull, com hem dit, és un vehicle per transmetre uns continguts, per això mateix posarà especial cura en l'estil de les seues obres. La prosa de Llull és elegant, lògica i molt moderna per al segle XIII. Sap equilibrar les frases, amb abundància de períodes duals, tot expressat en una sintaxi amb una presència significativa de les oracions subordinades. No en va tingué un paper fonamental en la creació de la llengua catalana, amb l'adopció de solucions lèxiques que avui es troben plenament integrades en el sistema i que provenen de la necessitat d'expressar uns continguts filosòfics o tècnics en un idioma que no disposava encara de recursos.
    Pel que fa a la lírica, manlleva els recursos propis de la poesia provençal, que coneixia bé, i els adapta a un contingut religiós o, de vegades, autobiogràfic. Els plantejaments retòrics de Llull, expressats en el seu tractat Rhetorica nova (1301), no parteixen de la sonoritat de les paraules com a font de la bellesa en el discurs, sinó que es focalitzen més aviat en el seu contingut, en la seua semàntica. Idea totalment coherent amb la postura general del nostre autor: primar allò interior i, per tant, essencial, per damunt de l'aparença. L'originalitat del seu pensament i la qualitat sense parió de la seua literatura han fet de Llull la figura més destacada de la cultura catalana de tots els segles arreu del món.
    Des de la seua mort va tenir seguidors més enllà de les nostres fronteres: no sols a França, Castella, Itàlia o centreeuropa, sinó fins i tot a Rússia, on hi havia una escola lul·lística al segle XVIII (lul·lisme). El seu pensament va influir en figures com Giordano Bruno o Leibniz, i la seua literatura és encara un model estilístic i una font d'inspiració per a molts autors catalans del present.
    - - - -1.2. Sinopsi del Llibre de les bèsties (dins el Llibre de Meravelles)
    [FONT: http://www.xtec.cat/~lrius1/llull/contenidor.htm]
    {http://www.xtec.cat/~lrius1/llull/imatges/miniatura.jpg}
    Els animals es reuneixen en un bell prat per elegir rei. Escullen el Lleó, tot i l'oposició del Bou, que no ho troba adequat i proposa com a alternativa el Cavall. Es formen dos grups, però un parlament de Renard (la rabosa) convenç els animals més suspicaços (l'Ós, el Lleopard i l'Onça).
    Un dia el rei té gana i, aconsellat per Renard, devora un vedell i un pollí (fills del Bou i del Cavall, respectivament). Això fa que el Bou i el Cavall abandonen el regne i se'n vagen a viure amb l'home que, en comptes d'ajudar-los contra la tirania del Lleó, els esclavitza i els fa treballar als camps.
    El Rei elegeix els seus consellers i no hi inclou Renard. Per aquest motiu, aquesta queda plena de rancúnia i ordeix una traïció: s'alia amb l'elefant i el senglar perquè maten el rei i els promet ser els successors del Lleó.
    Renard busca també el suport del Cavall i el Bou i li proposa a aquest darrer que es quede en un prat bramulant fort. Tots els animals s'espanten en sentir el braolar del Bou menys Renard, que s'ofereix al Rei per investigar i solucionar l'afer. Això li fa guanyar molt de prestigi.
    Renard va a buscar el Bou i li proposa que demane perdó al rei. El Bou ho fa i explica la maldat dels homes. Amb això, Renard proposa que els animals envien ambaixadors al rei dels homes per evitar enfrontaments. Renard aconsegueix que el rei nomene ambaixadors els animals que li havien estat enemics (lleopard, Onça, gat, gos...) i així pot ocupar el seu lloc en el consell del rei.
    El rei troba bella la Lleoparda i la rabosa li aconsella que la prenga per muller. Els ambaixadors se sorprenen de la frivolitat i la malícia amb què viu l'home. Quan tornen prop del Lleó, el Lleopard descobreix que el rei ha forçar la Lleoparda i el desafia . El rei delega en l'Onça la seua defensa i comença la llarga batalla de l'Onça i el Lleopard. Aquest darrer en resulta vencedor (cosa que demostra la culpabilitat del rei) i el Lleó (aprofitant la debilitat després de la batalla) mata el Lleopard.
    El rei -i Na Renard- es guanyen les suspicàcies de molts animals, cosa que fa que la rabosa pense un nou pla: aconsella al Lleó que trameta al rei del homes uns quants animals que li feien nosa: la Serp, l'Os, el Llop... L'objectiu és aconseguir el poder dins el consell i manar des de l'ombra.
    {http://www.xtec.cat/~lrius1/llull/imatges/besties.jpg}
    {http://www.xtec.cat/~lrius1/llull/imatges/c1llop.jpg}
    Com que el Bou li era enemic, prepara un pla per eliminar-lo i aconsegueix subtilment que el lleó el devore. En aquest moment Renard és mestressa del consell i hi col·loca animals que pot controlar fàcilment: el Conill, el Paó, el Gall...
    Llavors, recorda que havia promès a l'elefant que el faria rei i que aquest podria descobrir la seua traïció. Li proposa de preparar la mort del Lleó, però l'elefant no se'n refia i, tot i que sembla que segueix els consells de Renard, li prepara un parany per descobrir les seues intencions.
    El Rei descobreix la traïció i mata Renard i organitza la seua Cort de manera digna, amb l'elefant i el senglar.

    2. Amplia
    ...
    de Documentació
    (clica a la imatge)
    {http://quisestlullus.narpan.net/imatges/cap.gif}
    3. Documents: estudis introductoris als llibres de Llull
    [Descarregables][Descarregables]. Recorda que el Llibre de les bèsties es troba dins del de Meravelles.
    3.1. {Llibre_Meravelles_Llull_TEIDE.PDF}
    3.2. {Llibre_de_Meravelles_Llull_MOLC.PDF}
    ...
    3.4. {Llibre_de_besties_Llull_BROMERA.PDF}
    3.5. {Ramon_Llull_SOLC.PDF}
    ...
    dels documents anteriors
    4.1.
    Llibre de Meravelles-Ramon_Llull-Ed. TEIDE by Dept. de Valencià
    (view changes)
    6:29 am

More