SERMONS DE SANT VICENT FERRER (1350-1419)
VF.jpg

1. Biografia de Vicent Ferrer

http://www.escriptors.cat/autors/ferrerv/pagina.php?id_sec=3883

Mestre en teologia, orador extraordinari, predicador incansable i amb una extensa reputació de taumaturg (persona que fa miracles), Vicent Ferrer va ser una figura molt influent en l'Europa del seu segle. Envoltat de trets folklòrics, i amb una abundant literatura hagiogràfica, es fa molt complicat l'intent de comprendre literàriament aquest personatge. Com molt bé diu Martí de Riquer, la seua figura ultrapassa els límits de la història literària i al mateix temps hi ocupa un lloc preeminentíssim que sovint no es té prou en compte quan es fa esment del sant valencià.
Vicent Ferrer naix a València el 23 de gener de 1350, fill d'un notari gironí, i als disset anys ingressa a l'orde dominicà. Més endavant estudia lògica, filosofia i teologia a Barcelona, Lleida i Tolosa, i és ordenat sacerdot l'any 1378. Durant cinc anys és el lector i el mestre de la càtedra de teologia de la Catedral de València. L'any 1380 escriu el tractat De moderno ecclesiae schismate, dedicat al rei Pere el Cerimoniós, on defensa agosaradament el papa d'Avinyó Climent VII en la disputa del Cisma d'Occident. El 1389, gaudint ja d'un gran prestigi, és nomenat mestre en teologia i predicador general de l'orde dels dominics. Quan Benet XIII és nomenat Papa de la cort d'Avinyó, nomena Vicent Ferrer capellà domèstic seu i penitenciari apostòlic. El 1399, després d'una greu malaltia, experimenta una transformació espiritual i abandona la cort papal per lliurar-se a la predicació. Tot i així, es manté atent als esdeveniments polítics i hi intervé decisivament. Durant la declaració del Compromís de Casp, amb el seu prestigi contribueix a imposar el candidat Ferran d'Antequera en detriment de Jaume d'Urgell, i més endavant intervé en les maniobres polítiques per a resoldre el Cisma d'Occident.
Inicia la seua tasca de missioner a València, on aconsegueix les primeres conversions multitudinàries, i viatja durant la resta de la seua vida arreu de la Corona d'Aragó, el regne de Castella, Galícia, el País Basc, el Llenguadoc, la Bretanya, Flandes, Suïssa, Llombardia i el Piemont. Durant el seu pelegrinatge anava acompanyat d'una multitud de penitents de tota classe i condició, centenars i a vegades milers, alguns dels quals s'havien desprès de lligams materials per tal de seguir-lo, i que en arribar a les localitats organitzaven multitudinàries processons on pregaven i es flagel·laven. Entre aquesta multitud hi havia els reportadors, escribes que transcrivien, en català i en llatí, quasi taquigràficament els seus sermons, una bona part dels quals s'ha conservat fins l'actualitat. Precisament és conegut que Vicent Ferrer predicava sempre en català, i era comprès allà on anava. És gràcies a aquestes reportacions, sovint simples esquemes dels sermons, que podem estudiar l'oratòria de Vicent Ferrer. Tot i així, tal i com diu Joan Fuster, aquests sermonaris, fragmentats i resumits, només valen com un residu, com un vestigi escrit que ens permet intuir la seua paraula potent i seductora i la seua extraordinària eloqüència.
De l'oratòria vicentina cal destacar-ne tota la gamma de recursos i estratègies persuasives, la simplicitat de les paràboles i els apòlegs, el llenguatge directe i expressiu i la caracterització dels eximpli, capaços de commoure els oients. El predicador acompanyava els seus sermons d'una gesticulació convincent, de tota mena d'elements paralingüístics (èmfasis, onomatopeies...) i d'estratègies per a facilitar la comprensió, com ara la presentació i la divisió del tema, que desenvolupava per punts de manera estructurada. Cal tenir en compte, però, que tot i la vàlua literària evident dels sermons de Vicent Ferrer, mai va tenir cap pretensió de literat, i l'única finalitat era la de convertir jueus, musulmans i mals cristians.
Mor a Gwened (Vannes), a la Bretanya francesa, el 5 d'abril de 1419, on resten les seues despulles —el braç esquerre es conserva a l'església de l'Assumpta de Castel'Umberto (Itàlia), mentre que el braç dret es conserva a l'església de sant Vicent Ferrer de Nova York (EE.UU.). El 1455 el papa Calixt III inicia la seua canonització, feta efectiva tres anys més tard pel papa Pius II.

2. Comentaris a la seua obra

http://www.escriptors.cat/autors/ferrerv/pagina.php?id_sec=3884

3. Dues petites antologies de sermons en línia


4. Enllaços sobre l'autor

external image trans.gif
L'autor a l'Enciclopèdia catalana
L'autor a la Viquipèdia
L'autor al Google Llibres
L'autor a la Open Library

5. Introducció CLAU a la predicació medieval i als sermons de Sant Vicent, per Xavier Renedo & Lluís Cabré (1993)



Sermons Vicent Ferrer TEIDE by Dept. de Valencià



6. Estudi introductori als sermons, per Tomàs Martínez (1993)



Sermons VFerrer Estel 3i4 by Dept. de Valencià