1.Tots els fragments de textos medievals en prosa del llibre

Les veus del temps I
<102 pàgines de lectures de prosa medieval adaptada al valencià actual>

NOTA: Els grups 21A i 21B llegiran aquestes pàgines fins al 7 de gener, inclusive, i podran resumir de manera optativa i molt breument els 48 textos en els 4 fulls que afegim més avall en un document PDF.
En tornar de les vacances de Nadal, l'alumne que ho considere podrà mostrar els treballs de resum al professor per tal que els tinga en compte com a nota extra. La lectura és obligatòria, no així els resums escrits.
Recomanem llegir la introducció a l'autor i a l'obra que presenta el nostre llibre Les veus del temps abans d'iniciar-se en la lectura de cada fragment. Ens ajudarà a la interpretació dels textos. Totes les pàgines són indicades en l'índex detallat següent.

- - - - - -
INDEX
Ramon Llull -9 pàg.- Introducció de l'autor a la pàgina 17
01.-Llibre de les bèsties: Exemple de l'agró, els carrancs i els peixos (p. 71)02.-Llibre de les bèsties: Exemple de la llebre i el lleó (p. 73)03.-Llibre d'Evast i Blanquerna: De l'ordenament que el papa Blanquerna féu en sa cort (cap. LXXIX) (p. 74)
04.-Llibre d'amic i amat (p. 77)

05.-Llibre de l'orde de cavalleria (p. 78)
Les cròniques -10 pàg.- Introducció a la historiografia, pàgina 19
06.-Llibre dels fets, de Jaume I: Jaume I és ferit per una sageta (p. 81)07.-Llibre dels fets, de Jaume I: La conquesta de València (p. 82)08.-Crònica de Ramon Muntaner: Problemes del matrimoni format pel rei Pere el Catòlic i Maria de Monpeller, pares del rei Jaume I (Cap. III) (p. 84)09.-Crònica de Ramon Muntaner: Els cavallers de la mort i la batalla de Gallano (Cap. CXCI) (p. 86)10.-Crònica de Ramon Muntaner: Na Mercadera, una dona que esdevé heroïna popular (Cap. CXXIV) (p. 89)
Llibres de Cavalleria -7 pàg.- Introducció al gènere narratiu, pàg. 20
11.-Blandín de Cornualla: El desencantament de la donzella (p. 91)12.-Jacob Xalabín: Com la senyora Nerguis va entrar dins la torre... (Cap. VIII) (p. 94)13.-Jacob Xalabín: Com Jacob Xalabín i la senyora Nerguis recuperaren el coneixement... (Cap. IX) (p. 97)

Literatura religiosa i moral -19 pàg.- Introducció, pàgines 22-25
14.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Faula del lleó i el seu fill (p. 99)15.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Com educar els jóvens ganduls (p. 102)16.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Contra aquells qui amb art especial es fan bells hòmens contra tota natura (p. 103)17.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Contra els vicis reprensibles en els vestits i en els calçats (p. 104)18.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Com Déu creà la llengua a la dona (p. 104)19.-Dotzé d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Exemple del mercader ambiciós i el diable (p. 105)20.-Disputa de l'ase, Anselm Turmeda: Del sisé i seté pecats mortals, que són enveja i peresa (p. 112)21.-Sermons, Vicent Ferrer: El seté manament, no faràs fornicació (p. 114)22.-Sermons, Vicent Ferrer: L'alletament dels fills (p. 115)23.-Sermons, Vicent Ferrer: El perill de les romeries (p. 116)24.-Sermons, Vicent Ferrer: El martiri de Santa Caterina (p. 116)25.-Sermons, Vicent Ferrer: Visió de la mort (p. 118)26.-Sermons, Vicent Ferrer: El judici final (p. 119)
Humanisme -7 pàg.- Introducció al corrent i l'autor, pàg. 25-27
27.-Lo Somni, Bernat Metge: L'aparició del rei En Joan d'Aragó (p. 121)28.-Lo Somni, Bernat Metge: Sobre la naturalesa perversa de la dona (p. 123)29.-Lo Somni, Bernat Metge: En defensa de les dones (p. 126)
Novel·la cavalleresca -36 pàg.- Pàgines 33-37
Tirant lo Blanc, Joanot Martorell:
30.-El combat de Tirant contra un gos alà (Cap. LXVIII) (p. 171)31.-Lletra de batalla de Tirant (Cap. LXXIX) (p. 173)32.-Combat amb Tomàs de Muntalbà (Cap. LXXXI-LXXXII) (p. 174)33.-Tirant s'enamora de Carmesina (Cap. CXVII-CXVIII) (p. 177)34.-Declaració d'amor amb l'espill (Cap. CXXVI-CXXVII) (p. 181)35.-Sobre València (Cap. CCCXXX) (p. 183)36.-Tirant, comandant de l'exèrcit (Cap. CDXVIII)37.-Tirant venç una dolça batalla i per força d'armes entra en el castell (Cap. CDXXXV i dos més) (p. 188)38.-La mort de Tirant (Cap. CDLXVII) (p. 190)
Curial i Güelfa, anònim:
39.-Infantesa de Curial (p. 194);
40.-La Güelfa s'enamora de Curial (p. 195)
41.-Curial s'acomiada de la Güelfa (p. 196)42.-Curial i Festa arriben a un monestir de monges (p. 197)43.-Curial i el rei d'Aragó (p. 199)44.-Curial i el Sanglier demanen al rei que els concedisca batalla a ultrança (p. 201)45.-Curial venç el capità dels turcs (p. 203)
Isabel de Villena -4 pàg.- Introducció a l'autora, pàg. 40
46.-Vita Christi: Com el Senyor començà a predicar i fer miracles (Cap. CXII) (p. 238)47.-Vita Christi: Com el Senyor, predicant a Jerusalem, va convertir la noble i gran senyora Magdalena, atraent-la cap al seua amor i coneixença (Cap. CXVII) (p. 239)
Joan Roís de Corella -10 pàg,- Pàgines 41-43
48.-Tragèdia de Caldesa: Explicant un fet casual que li va ocórrer amb una dama (p. 242-251)
- - -

2.Esquema bàsic per al comentari dels fragments


1.Qui és l'autor/a del fragment llegit: Presenta'l breument. Redacta també algunes línies per a introduir el llibre del qual forma part el fragment que comentes: resum, parts, finalitat, estil, influències rebudes o provocades...

2.Quin és el gènere literari concret i el tema del fragment:
2.1 Si és un fragment narratiu, resumeix els principals esdeveniments relatats (1/4 de l'extensió original del text.)
2.2 Si és un fragment de caràcter assagístic, doctrinal, un sermó, etc., basat en l'exposició d'idees, explica la tesi o opinió defensada i els arguments que s'hi donen.

3. Destaca alguns mots o expressions de cada text, que formen part del registre culte, literari, o col·loquial en algun cas, ja siga pertanyent a la varietat històrica medieval o a l'actual; destaca alguns tecnolectes de la matèra que expliquen i anota les definicions segons el context. Comenta l'estil del fragment o relaciona'l amb les principals característiques de la seua obra.

4. Com t'imagines l'autor, els destinataris i l'època en què s'escriu i es llegeix aquest text.

5. Relaciona el fragment (o el llibre de què procedeix) amb textos, gustos de lectura, modes o costums socials de l'actualitat. Aquest és també l'espai per a la teua opinió personal sobre el text comentat.
- - - - - -

3. DOS MODELS DE COMENTARI fets pel professor


Hem redactat dos comentaris que servinquen de model per a orientar les vostres pràctiques escrites de comentari amb textos en prosa, l'un és de Bernat Metge i l'altre del Blandín de Cornualla.

Bernat Metge: Lo SomniEn defensa de les dones (p. 126 de Les veus del Temps)
Cliqueu sobre el títol si voleu llegir-lo o descarregar-lo.

Heus ací el comentari sencer:

“En defensa de les dones”, del Llibre Quart de Lo somni, de Bernat Metge (p. 126 de Les veus...)


external image Bernat-Metge-Somni-llibre.jpg

Bernat Metge és l'humanista més complet que trobem en la Corona d'Aragó. Visqué durant el segle XIV i principis del XV a Barcelona. Formà part de la Cancelleria Reial i va ser empresonat per traïció en haver sigut implicat en la mort del Rei. Aquest procés el mogué a escriure Lo somni, un projecte politicoliterari per a defensar-se públicament, captar el perdó del nou rei, i aconseguir la rehabilitació i la restitució dels càrrecs administratius que li havien arrabassat, ja que havia sigut absolt poc temps abans d'escriure'l.
És lícit afirmar que Lo somni és una de les obres mestres de la literatura catalana. Cal llegir-la amb intel·ligència crítica des de la perspectiva del pensament humanístic i evitant de superposar esquemes actuals i inadequats a la comprensió integral del contingut.
Lo somni està dividit en quatre tractats o llibres dedicats (I) a un debat entre el rei Joan i l'autor sobre la immortalitat de l'ànima, (II) a les circumstàncies en les quals morí el rei, (III) a la narració d'Orfeu que fa de la vida del Rei, de l'infern i a la vituperació dels amors de Metge i de les dones en general, i (IV) a un elogi de l'autor cap a les dones, a una invectiva contra els defectes dels homes i a una resposta de Tirèsies enumerant els mals que les dones fan als homes.
El fragment que comentarem, “En defensa de les dones”, procedeix del llibre quart de l'obra esmentada de Metge, el gènere de la qual és un assaig filosòfic en forma dialogada, a imitació dels clàssics. El tema concret del fragment és l'excusació i la defensa de les dones. La tesi de l'autor serà la de mostrar que els vicis de les dones es troben més grans en els homes.
En fem un resum. En la introducció Metge presenta l'esquema de la seua contrarèplica. Algú ha malparlat de les dones i ell vol excusar-les i mostrar el mal que hi ha en els homes, ja que elles no tenen tanta perfecció com ells. Presenta la Verge Maria com a redemptora dels pecats i com a Mare de Déu, paper que converteix la natura femenina en digna de reverència i honor.
Metge passa a enumerar tres defectes de les dones esmentats pel seu interlocutor. El primer és que elles no estimen altra cosa que elles mateixes. El contraargument és que els homes pateixen més aquesta “malaltia”. Les proves estan en les històries antigues i en l'experiència. El segon defecte és que les dones no són netes. De nou, el contraargument és que els homes no ho són més. El tercer és que es pinten, es pentinen i tenen maneres pomposes. Ací també els homes fan cura del seu aspecte per aparençar més joves.
Com que es tracta d'un fragment incomplet, no hi veiem conclusió, però la tesi ja deixa clara la posició de l'autor: no és que la dona no tinga defectes, és que l'home en té més. Aquest text pot relacionar-se millor amb visions més realistes de la situació de la dona a l'edat mitjana, que la comencen a presentar com un ésser de virtuts (Vita Christi, d'Isabel de Villena) o com una víctima dels capricis dels homes. Igual com ho faria tres segles més tard, ja en el Barroc, Juana Inés de la Cruz (1695): “Hombres necios que acusáis / a la mujer sin razón, / sin ver que sois la ocasión / de lo mismo que culpáis.” Quant a l'estil del fragment, hem comprovat que és molt senzill, perfectament estructurat en les parts argumentatives següents: presentació del tema, de la tesi contrària, contrarèplica i 3 arguments. El vocabulari és molt accessible. Podem destacar termes caiguts en desús com ara el possessiu “llurs” o l'expressió “no estan en franc arbitri” (no depenen de la voluntat humana).
Els destinataris fonamentals de l'obra de Metge van ser al seu temps el nou rei i la Cort a fi que entengueren que un home amb la intel·ligència i les creences que ell posseïa no podia haver conspirat contra el rei anterior, que va morir precipitadament i sense confessió. Així reclama benevolència i la restauració dels seus càrrecs. És una obra amb una força il·locutiva extraordinària. Avui dia també comptem amb assajos humanístics, tecnològics i reflexions sobre els nostres propis costums socials, encara que no tenen una forma dialogada com l'exemple que comentem.
Com a conclusió, hem gaudit del fragment perquè hem vist que ja no es tracta de la típica prosa medieval en que el teocentrisme i la misogínia són els eixos temàtics. Estem realment davant un text humanista.


2n comentari model: Història de Jacob Xalabín


Heus ací un nou comentari basat en un text narratiu de prosa medieval. Amb aquest model teniu ja dos models fets per tal d'orientar-vos en la redacció dels vostres textos crítics. Recordeu que el tercer i darrer comentari l'elaborareu en l'examen de Literatura del dia 27 de gener al voltant d'un fragment en prosa extret del llibre Les veus del temps. Podreu optar entre dos textos: l'un de literatura didàctica (prosa moral i religiosa) i l'altre sobre narrativa (llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques).
Comentari del 2n text en prosa: Història de Jacob Xalabín,
Capítol VIII (pàg. 94-96 de Les veus del temps)

external image Portada+Jacob+Xalabin-Laertes.jpg

El fragment que comentarem és el capítol VIII de la Història de Jacob Xalabín, novel·la d'autor anònim, i, pel que sembla, adaptació lliure d'un text grec o turc feta a mitjan segle XV. Es tracta d'una novel·leta en què coincideixen diverses característiques. Primer, uns elements històrics que en són l'eix i la finalitat: presentar la situació política del mon otomà a finals del segle XIV i la batalla de Kossovo en què Murat I, general de l'exèrcit turc, guanyà els cristians i un dels seus fills, Bajazet, assassinà el seu germà, Jacob, per a accedir al tron. Segon, alguns elements literaris procedeixen de Les mil i una nits. Tercer, d'altres elements procedeixen de la novel·la cavalleresca, sentimental i joglaresca de tradició oral (apel·lacions al lector/oïdor, manca d'èpica o heroïcitat en les accions dels personatges, etc.). S'afirma que l'autor del text definitiu devia ser occidental però amb coneixements del món turc perquè ens explica els costums orientals com si d'un guia turístic es tractara: “Heu de saber que en aquella terra les dones tenen el costum d'anar totes amb la cara tapada...”.

El fragment conta la trobada del fill del sultà, Jacob Xalabín, amb la seua enamorada, Nerguis, en la torre on aquell està tancat dos dies. En besar-se tots dos cauen a terra desmaiats per l'amor intens que senten. Els acompanyants no aconsegueixen espavilar-los i Alí Baixà ha de vestir-se amb la roba de Nerguis, el rostre cobert. Amb això intenta simular que és la senyora per tal que no la troben a faltar. Abandona la torre amb la cambrera de Nerguis i deixa en terra els enamorats esperant que es recuperen. Malauradament l'home disfressat i la cambrera han d'eixir inesperadament de viatge uns dies i no poden retornar a la vora de Jacob i de Nerguis.

L'estil i la llengua són sobris (predomina la sintaxi coordinada) i expressius com correspon a una obra en la qual la fantasia està al servei de la història. Abunden els diàlegs, les imatges senzilles (joiell, per enamorat), les exclamacions (au, company!). El narrador ens guia en el relat dirigint-se amb freqüència als lectors, típic en la literatura oral: “Ja us podeu imaginar que Alí Baixà tenia por...” Es recrea molt descrivint les sensacions amoroses: “En veure l'home que més s'estimava d'aquest món, el seu joiell tan desitjat que ella perseguia amb deler...”. L'adaptació lingüística al valencià actual fa molt entenedora i amena la lectura. Hi destaquem només algun mot de caràcter literari: estamordit (desmaiat), deler (gran desig), plànyer (queixar-se), romàs (quedat).

A l'època en què s'escrigué la novel·la els turcs amenaçaven Constantinoble (l'actual Istambul) fins que la van conquistar, i no despertaven massa simpaties entre els lectors occidentals. Tanmateix, cristians i musulmans apareixen a la novel·la de forma neutra, respectuosa. Això ens fa pensar també en un públic lector culte i sense prejudicis cap als musulmans ja que aquests són els protagonistes del relat.

En conclusió, el capítol narra una situació divertida als ulls d'un lector modern: l'amor intens que provoca un desmai a dos joves i com se les han d'apanyar els seus ajudants, un d'ells transvestit, per a traure'ls d'una situació complicada de la qual podrien acabar malparats. Escena típica d'una comèdia actual d'embolics, d'un vodevil picant però no frívol. L'adaptació lingüística la fa molt accessible als estudiants i el fragment triat ens convida a llegir l'obra completa perquè representa una bona combinació de relat històric, acompanyat de ficció i bells sentiments alhora, ingredients de moltes novel·les d'èxit avui.


(585 paraules sense el títol)