Pesentació personal

Benvinguts al meu wiki personal!adrian.jpeg
Em diuen Adrián Contreras González i sóc del grup de batxillerat 21A.
Les classes de valencià d'aquest curs han sigut fantàstiques, hem aprés a treballar semanalment amb el blog propi de classe, també amb moltes ferramentes d'Internet, com són per exemple Google Drive i Google Docs; és el primer any que no he treballat amb el torrat del llibre de text i, al principi, pensava que seria tot un embolic, però a mesura que passava el curs tot anava en perfecte orde gràcies a la manera que té Toni (el nostre profe) de treballar.
Jo pensava que seria un any un tant complicat amb el sistema utilitzat, perquè mai havia treballat així, vaig a dir-lo, estava massa ''cagat''... Tot va canviar quan anava passant el temps, les coses ja les veia de diferent manera, el més destacat és que estava aprenent massa, per primera vegada, les classes de valencià m'agradaven i el sistema encara més!
La conclusió és que no ho és tot un llibre de text, també s'aprenen moltes coses sense tindre sempre un llibre darrere, hi ha maneres i maneres i un exemple és tot aquest curs, que sense l'exemplar de text hem posat en pràctica les coses i conceptes més importants que s'han d'aprendre al valencià, des del perfeccionament de l'escriptura, converses orals, tertúlies, etc.

Primers dies de classe


external image colegio.png


Hem iniciat el nou curs de valencià, amb una novetat molt llamativa, la no utilització de llibre de text per aquest curs. Nosaltres escrivirem el nostre propi llibre de text, treballarem mitjançant fotocópies, debats a classe i amb aquest blog de la classe de Valencià.


A la primera classe de valencià del curs, el professor ens va explicar la forma de treball que portariem per tot el curs i l'objectiu de l'assignatura que per primera vegada no és el de vomitar tot el que altres anys ens estudiavem del llibre de text, si no la de aprendre de una forma molt diferent i el que cada un tinga dintre de les seues possibilitats.


A la segona classe, vam fer una xicoteta prova de coneixements inicials per veure com estavem, la prova es tractava de preguntes concretes i no era massa llarga.


A la tercera vam possar en comú les normes de com anava a funcionar l'assignatura de valencià, entre elles vam donar per grups la nostra opinió, vam comentar-les entre tots i després de llegir-les totes vam modificar alguna.


I per acabar, a l'última classe vam estar treballant per grups el poema ''La Comtessa de Dia'' responent a una sèrie de preguntes concretes que ens proposava el poema.

-Diumenge 30 de setembre de 2012


Justificació personal: No podia faltar la primera entrada a la meua pàgina personal del wiki, la qual donava començament a un gran curs! Va ser una setmana molt destacada, ja que varem conèixer a Toni molts de nosaltres per primera vegada, ens va informar sobre els criteris d'avaluació i de com anava a funcionar l'assignatura, és a dir, va ser la primera toma de contacte amb la matèria.


Ibn Khafaja d'Alzira


external image Ibn.jpg Ibn Khafaja (Alzira, 1059 - 1060 fins 25 juny de 1139), va ser un gran poeta andalusí.
Nascut a Alzira, de familia benestant, amb avantpassats àrabs i berbers.

La seua independència econòmica, gràcies a les terres que posseïa a Alzira, li permeté no exercir cap càrrec ni demanar el mercenatge de cap governant i així és com pogué gaudir de la poesia amb tota la seua llibertat. Mantingué relacions, epistolars, amb distints membres de la dinastia almoràvit. Mantingué correspondència i li dedicà poemes a diversos personatges de la política i la cultura d'Al-Andalús.

Ibn Khafaja residia a Alzira, i a més de les visites a Múrcia, València i Xàtiva, visità les corts d'al-Mutasim ibn Sumadih i de l'emir zírida Tamim ibn al-Muïzz en Mahdia.


La seua obra

-Diwan: Selecció crítica de les seues poesies realitzada pel propi poeta, amb un prefaci i moltes poesies acompanyades per una presentació o comentaris.

Els poemes del diwan, temàtica: amorosa, bàquica, paisatgística o de la natura, panegírica, elegíaca i ascètica.

L'element que més destaca en Ibn Khafaja: La seua forma de barrejar la natura amb l'amor i la vida, també la nostàlgia dels temps passats, dels paradisos perduts i fins i tot de la mort, fins arribar a una visió antropològica de la natura.


Poema

Valencians, quin goig el vostre!

Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.

L'evitern paradís és a ca vostra.

De donar-me a triar, meu el faria.

Viviu-lo. No penseu en l'infern.

Del paradís al foc no s'hi va mai.


Comentari del poema: Aquest poema, ''Paradís'', és un poema en àrab del poeta valencià Ibn Khafaja d'Alzira. El poeta dona una visió de la València del seu temps com un paradís i que als valencians se'ls ha otorgat de viure en aquest paradís i no poden, de cap manera, per aquesta raó, en morir, anar a l'infern.

-Dimarts 4 de desembre de 2012


Justificació personal: Va ser el primer treball oficial de l'assignatura i la primera exposició pel que respectava al tema de la literatura, la qual varem donar durant aquest curs. També, em pareix molt important aquest poeta valencià que escrivia en àrab els seus poemes i de la concepció que ell mateix va donar de la València d'aquest temps.



Arriba Nadal




external image a397navidad-sam1.jpgAquesta és la penúltima setmana que hem fet classe de valencià abans de les vacances de Nadal.
Vam tindre classe dimarts, dijous i divendres, com sempre. Toni a l'última classe ens va deixar un poc malament ja que no ens va repartir els exàmens perquè ens va dir que no estava de bon humor ja que no havien eixit bé.

Tota la setmana hem estat comentant l'introducció de la variació lingüística.

Dimarts, Toni ens va repartir les fotocòpies de la variació i les vam estar llegint poc a poc i punt per punt ell les anava explicant a la vegada que anàvem llegint. Una vegada les acabàrem de llegir i Toni d'explicar ens va demanar fer per al pròxim dia un mapa conceptual d'aquestes fulles.

Dijous, Toni al entrar a classe ens va preguntar qui havia fet el mapa conceptual i com que poca gent el vam fer per la quantitat d'exàmens que teniem aquesta setmana, per falta de temps ens va deixar a triar dues opcions: anar fent el mapa conceptual o si volíem estudiar els exàmens que ens quedaven per acabar, també ens va dir que la classe del divendres dues persones havien de eixir a exposar la variació lingüística per mitjà del mapa que haviem fet.

Divendres, com que dimarts li vam preguntar a Toni pels exàmens, ell ens va dir que encara no els havia corregit i que potser divendres els tindria li vam preguntar al entrar a classe si tenia la nota, ens va dir que sí, però que no estava de bon humor ja que havia gent que s'havia copiat i a més a més les notes no eren bones, va dir que el dimarts li dedicaríem la mitat de la classe a parlar i comentar de l'examen. Vam continuar amb la variació lingüística i vam eixir a exposar Lorena Barcia i Sara. Després Toni ens va repartir una fulla que constava d'una sèrie de xicotets textos amb errades ortogràfiques que les haviem de esmentar i corregir mentres anàvem llegint-los.

-Diumenge 16 de desembre de 2012


Justificació personal: Va arribar Nadal, les primeres vacances del curs, ben merescudes. Ací, varem donar el primer pas important per a aconseguir els actuals coneixements de valencià que tenim tots nosaltres. A més, va ser el primer dia que vaig veure ''molestat'' a Toni en tot el curs, ja que el primer examen no va ser massa bo.

Tornada a classe!


external image tren+entrevistes+tornada.jpgJa estem de nou ací, escrivint la primera entrada del nou any i del segon trimestre. Vam començar les classes dilluns i vam tindre classe de valencià com sempre: dimarts, dijous i divendres.
A la primera classe, dimarts, Toni ens va preguntar com va anar el Nadal i acte seguit ens va posar a la pissarra tota la programació d'aquest trimestre, a continuació ens va donar a tots una fotocòpia respecte al tema del qual ens vam quedar abans de Nadal, els registres, aquesta fitxa tenia exercicis a partir de sis textos i vam estar comentant-los en conjunt tota la classe a la mateixa vegada que els anàvem fent i els vam acabar tots abans que finalitzara la classe.

Dijous, Toni ens va donar unes noves fitxes, aquesta vegada d'un tema més concret dins de la varietat dialectal, la variació diatópica, va comentar per damunt totes les fulles, però hui ens hem centrat més en la variació fonètica, la variació morfosintàctica i en la variació lèxica on Toni ens ha posat diferents audios de persones parlant en diferents variacions del català (occidental i oriental) i per últim nosaltres teniem que intentar endevinar de quina variació es tractava.

I a l'última classe d'aquesta setmana, divendres, vam seguir comentant i Toni explicant-nos les distintes variacions i dialectes del català, la occidental: la varietat nord-occidental, el valencià general, el valencià septentrional, el castellonenc, el valencià apitxat, el valencià meridional i l'alacantí; i el català oriental: la varietat septentrional o rossellonés, la varietat central, la varietat balear i l'alguerés. Durant tota la classe vam estar parlant de totes les característiques i diferències de cadasquna.

-Diumenge 13 de gener de 2013


Justificació personal: Primera entrada de l'any i la primera després de tornar de les vacances de Nadal. Seguíem adquirint nous i importants coneixements dins del tema de les variacions i dels dialectes del català. Aquest tema em sembla el més important per tal d'aprendre valencià, ja que podem conèixer els trets que identifiquen cada varietat.

Comentari amb ajuda del llibre Les veus del temps.


''Curial i Festa arriben a un monestir de monges.''


Curial i Güelfa no té autor, aquesta és una obra anònima.

La novel·la està estructurada en tres llibres. El primer d'ells narra com el protagonista arriba a la cort del marqués de Montferrat, on és protegit per aquest i per la seua germana Güelfa, la qual s'enamora de Curial.

En el segon llibre, Curial farà front a diverses aventures acompanyat de Festa, criada de Güelfa, aquesta tindrà la missió de vigilar-lo.

En el tercer llibre, Curial fa un recorregut per la Mediterrània i fins i tot és capturat pels moros. Aconsegueix la llibertat i retorna a Montferrat, no obté el perdó de Güelfa i, desencisat, es lliura a una vida relaxada i llicenciosa.


Aquest fragment és propi d'una novel·la de cavalleries i burgesa, més concretament al fragment hi han aspectes religiosos per la relació que tenen amb les monges en aquesta part de la novel·la.


external image curial.jpgVan arribar Curial i Festa a un monestir de monges, les monges van quedar bocabadades mirant a Curial i a Festa per la seua bellesa. Els van donar de menjar als dos i després van preguntar a Festa si era el seu cavaller, com Festa els va dir que no ho era, les monges no li van creure i van començar a fer-li a Festa preguntes amb la finalitat que diguera de veritat si ell era el seu cavaller.

Les monges van començar a traure de les seues caselles a Festa amb aquest tema de si Curial era el seu cavaller o no.

A l'hora de dormir van assignar a Curial una bona cambra i li van dir a Festa si també volia dormir amb ella a la mateixa cambra. Festa va preferir un altre lloc. La priora va aisar a Festa que no fera cas a les burles de les monges, li va afegir que mai havia vist un cavaller tan bell com ho era Curial. Abans de finalment anar a dormir, tots van fer col·lació al voltant de Curial, Festa estava melanconiosa per totes les burles que no paraven de fer-li. Finalment, Festa se'n va adonar d'aquella burla i va acabar el fragment dient-li a les monges que donarien qualsevol cosa per quedar-se'n amb Curial aquella nit.


Registre literari: ''trauré el cotó del gipó'', ''feien col·lació.''


La llengua literària d'aquell moment presentava escasses o nul·les característiques dialectals.

Podem afirmar que és una novel·la clarament burgesa, ja que justifica i demostra que amb esforç es pot ascendir socialment.


Es pot relacionar clarament amb el Tirant, que durant molt de temps ha eclipsat aquesta novel·la.

-Dissabte 16 de febrer de 2013


Justificació personal: Aquest va ser el primer examen de comentari de text literari que varem fer durant aquest any, em pareix una entrada important, ja que, açò és el meu comentari d'un gran fragment del llibre de Curial i Güelfa que em va agradar molt.

Capítol VI i carta d'amor de Estefania a Diafebus.


Capítol VI: ''Qui pot amagar el foc perquè de la seua gran flama no isca fum?''

La princesa Carmesina estava totalment enamorada de Tirant i ella no volia que el seu pare, l'Emperador, s'assabentara de la cosa que es portaven entre mans Tirant i ella, la seua filla. Carmesina tenia por que el seu pare vejera que Tirant anava a visitar a Carmesina abans que a ell. Com que el seu amor és més gran dins d'ella del que voldria no sap de ningú que puga amagar el foc que de la seua flama no isca fum, però, aleshores Carmesina prefereix que el seu amor entre Tirant i ella es mantinga en secret fins que tinguen la possibilitat de no sentir por perquè aquest fet es sàpia.

El fet que produeix tot aquest esdeveniment que diu el títol, és quan la princesa Carmesina acabà de llegir les seues oracions a Tirant i s'endinsà en la seua cambra, i li va vindre un endolciment al cor a causa de l'excés d'amor que ella sentia per Tirant i després d'això va caure a terra.


CARTA D'AMOR DE ESTEFANIA A DIAFEBUS
Volgut Diafebus,

Estic ací escrivint-te aquesta carta perquè sàpies el gran amor que t'he tingut des del primer dia, el qual et vaig conèixer. I es hui quan sent el valor d'escrivir-te açò perquè et cases amb mi, però de una forma un tant estranya, vull que et cases amb mi en secret... Amb el propòsit que ningú ho sàpia per el moment. Ara mateix, pareix que estiga vivint un gran somni, del qual, no vull despertar mai, en aquest somni, nosaltres ens casem a la cort i després obtenim de l'Emperador el ducat de Macedònia. Vull que sàpigues, Diafebus, que només al teu costat vull estar i tan sols al teu sóc feliç de totes les maneres.

Espere una bona resposta de tu, Diafebus.

external image fondo-de-amor.jpg


La teua nena Estefania.
-Dilluns 4 de març de 2013


Justificació personal: Ací tenim altre dels treballs fets durant el curs. Aquest va tenir lloc a la segona avaluació, és un treball molt original, em va semblar molt interessant, ja que el llibre de Tirant lo Blanc de sempre m'ha agradat molt. Sempre em recordaré d'aquesta famosa i bonica carta que vaig haver d'escriure.

Una setmana especial.


Bon dia a tots!

De nou ací, per a contar-vos el que hem fet a les classes de valencià durant aquesta setmana. Vam tenir classe com sempre, amb normalitat dimarts, dijous i divendres, a excepció d'un dia que va ser una mica més especial: dijous. Fent referència al títol, aquesta va ser una setmana una miqueta més especial que les anteriors, ja que dijous vam fer una activitat on tots nosaltres vam tindre molt present a Vicent Andrés Estellés, el qual va ser un periodista i poeta valencià, considerat un dels més rellevants personatges del segle XX i de la poesia en català.

external image Vicent.JPG

Dimarts, Toni a l'entrar a classe ens va explicar el que faríem, quasi tota la classe vam dedicar-la a preparar els poemes de Vicent Estellés, a continuació Toni va demanar uns quants voluntaris per a llegir el pròxim dijous a la sala d'actes aquestos poemes de Vicent Andrés Estellés. De la nostra classe van agafar els poemes Eva, Lorena Navarro, Maite, Andrea, Laura, Mar i Sara Ramajo. Eren deu poemes, però la nostra classe només va llegir aquestos set poemes perquè no havien més voluntaris per a llegir. Després que Toni va repartir els poemes a aquestos companys, els van llegir en veu alta un a un per tal de preparar-se'ls per a dijous. Abans d'acabar la classe, Toni també ens va repartir a tots una nova fotocòpia de sintaxi perquè la férem a casa i divendres corregir-la a classe.

Dijous, aquest dia de la setmana va ser el més especial, on vam anar a la sala d'actes per a realitzar aquesta activitat de Vicent Estellés. Aquesta activitat la vam fer junts 21A i 21C. Els companys que havien de llegir estaven molt nerviosos perquè anaven a llegir davant de tots. Van començar a eixir per ordre tots, els van llegir molt bé i amb molta serietat els seus poemes. Abans d'acabar l'activitat, podíem agafar altres poemes d'aquest poeta valencià i eixir a llegir-los.

Divendres, aquest dia, l'últim de la setmana vam tornar a la normalitat a les classes de valencià. Vam dedicar la classe a corregir la fotocòpia que ens va demanar Toni fer dimarts. La fitxa era de sintaxi i tractava d'una sèrie d'oracions subordinades en castellà, nosaltres havíem de posar aquestes oracions subordinades en valencià amb els connectors correctes, que també estaven posats en castellà. Abans d'acabar la classe, Toni ens va dir que podíem comentar que ens havia paregut l'activitat de Vicent Estellés per Twitter amb el hashtag #paraulaviva.

-Diumenge 28 d’abril de 2013


Justificació personal: Com diu el títol, aquesta va ser una setmana molt emotiva i especial, ja que varem tenir molt present a un gran poeta valencià del segle XX, Vicent Andrés Estellés. Amb els companys del 21C varem anar a la sala d'actes a realitzar l'activitat, a continuació varem llegir poemes d'ell, varem poder conèixer millor aquest gran home i també, les seues obres.

Ja s'aproxima el final...


Boníssims dies a tots!

Com diu el títol el final del curs s'aproxima, a la tercera avaluació més bé ja li queda poc de temps, només ens falta una miqueta més d'un mes de classe per a donar per acabat el curs. De nou, aquesta setmana hem tingut classe de valencià amb normalitat, els tres dies que sempre tenim: dimarts, dijous i divendres. Ha sigut una setmana un poc ''relaxada'', ja que a excepció d'alguna cosa, l'hem dedicada a escoltar les diferents audicions de la setmana anterior, per un costat, la gravació de les lectures dels companys dels poemes de Vicent Andrés Estellés que va tindre lloc a la sala d'actes i, per l'altre, la gravació de la tertúlia que vam fer tots nosaltres de ''Terra Baixa'', aquesta va tindre lloc a classe.

Dimarts, Toni, ens va recordar el tema de les entrades al blog. Ell, ens va dir que les entrades havien de ser una mica més extenses i completes, ja que si no, no tindrien molta nota; després, el mestre, ens va tornar a comentar el tema de fer el nostre wiki personal el més pròxim, on nosaltres faríem la selecció dels nostres millors treballs de tot el curs que ara estàn ací, al porfoli i els penjaríem al nostre wiki personal. A continuació, Toni, va comentar la seua intenció de publicar el vídeo que ell va fer a la sala d'actes de l'activitat de Vicent Andrés Estellés per a veure si els companys que van llegir i eixien a la gravació els pareixia bé aquesta idea, i així, poder publicar-lo, en aquest vídeo va gravar les lectures dels companys a mesura que eixien a llegir aquestos poemes. Finalment, vam acabar de corregir la fitxa de la setmana anterior, ja que faltava corregir les traduccions de les oracions perquè només vam traduir els connectors. Abans d'acabar la classe, Toni, va afegir que dijous ens posaria l'audició de la tertúlia de ''Terra Baixa''.

external image foto07.jpgDijous, a l'entrar a classe, Toni, ens va repartir una fotocòpia, la qual, era la matriu per avaluar les intervencions orals de ''Terra Baixa''. A mesura que les anàvem escoltant, podíem avaluar als nostres companys o només avaluar-nos a nosaltres mateixos. Quan vam acabar d'escoltar totes les audicions, Toni anava un per un preguntant-nos que nota ens havíem posat en total i ens deia com ens quedava en realitat amb la seua nota.
Aquesta nota es treia a partir de tres apartats, però en aquestos la nota màxima que podia eixir era d'un cinc, aleshores el màxim entre els tres era traure un quinze:

A.- Lectura del fragment (breu i significativa, clara i sense dificultats ipronunciada i entonada)

B.- Presentació del fragment (es justifica, s'explica el context i brevíssim resum de què s'ha llegit)

C.- Comentari del fragment (actuacions dels personatges, experiències reals, autor de l'obra i altres obres, pel·lícules, etc.).

Aquesta altra activitat del llibre de lectura de ''Terra Baixa'' sumava fins a mig punt de la nota del llibre.

Divendres, Toni ens va donar una nova fitxa, aquesta constava d'una sèrie d'entrades d'alguns companys de classe on havia nombrosos errors sintàctics i de vocabulari. Pense que és una tasca un tant difícil escriure perfectament en valencià, però poc a poc millorem molt. El mestre, ens va demanar localitzar i corregir els errors de l'última entrada d'aquesta fotocòpia per a dimarts pròxim. Abans d'acabar la classe, ens va posar a l'ordinador el vídeo que ell mateix va gravar a la sala d'actes la setmana anterior, on eixien els companys llegint els poemes de Vicent Andrés Estellés.

-Dissabte 4 de maig de 2013


Justificació personal: Va ser una gran setmana, varem passar uns gran nervis i rialles a la vegada, ja que varem escoltar les nostres intervencions orals de ''Terra Baixa''a classe. A més, varem començar a treballar altre punt important, les oracions subordinades, les quals no m'han resultat massa dificultoses, al contrari, m'ha agrada treballar-les.

Treball creatiu del llibre ''Terra Baixa''.


Bona nit a tots!

Ací estic per a contar-vos i ensenyar-vos el meu treball creatiu sobre el nostre llibre de lectura ''Terra Baixa''. Jo he triat l'opció 6 dels diversos treballs que es podien fer, aquesta tractava d'inventar un monòleg posant-se a la pell d'un personatge de l'obra, a partir d'una escena determinada del llibre, on aquest personatge opinaria, es lamentaria, etc. A més a més, per fer-lo més complet i millorar encara més la nota també es podia fer una gravació del monòleg, però aquesta hauria de ser llegida de forma ben ''dramatitzada''.

He triat aquest treball creatiu perquè m'ha paregut ser el més interessant, al qual es podia viure des de molt de dintre l'escena que a un més li agrada del llibre i, d'aquesta manera centrar-se més en ella, fer la funció d'un personatge en concret, etc. Com personatge he triat a Manelic a l'escena X. Pense que Manelic és el personatge amb més valors d'aquesta obra i el que a mi més m'ha agradat, no és un home interessat com Sebastià i vol a Marta tal com és. Per a mi, és la persona més important de tota l'obra, encara que tots es riuen d'ell mentre la seua estància a Terra Baixa, segueix enamorat de Marta per damunt de qualsevol cosa, i respecte a l'escena, és la que més m'ha agradat perquè és una de les situacions més trascendentals de l'obra, un dels moments més importants perquè el final del llibre siga de la manera que és i on tant com Manelic com Marta mostren a flor de pell els seus forts sentiments l'un per l'altre, donant-li el mateix Sebastià i els seus.



Treball creatiu de Terra Baixa

Monòleg de Manelic a l’escena X



external image 1314285873316.jpgMarta i Manelic volen anar-se’n a Terra Alta, però quan estaven a punt de partir van arribar Mossèn i Sebastià. Mossèn, ordenat pel Sebastià, es dirigí a la porta del porxo i començà a cridar a tothom perquè tragueren Manelic d’allí i se l’emportaren de nou a Terra Alta. Manelic no entenia per què havien de traure’l d’allà ja que estava casat amb Marta i ambdós podien fer el que volgueren. Aleshores, Manelic es va adonar que Sebastià l’únic que volia era separar-lo de Marta i aquest es va posar com un gos rabiós amb Sebastià, però com que ja tota la gent estava subjectant-lo no va poder fer res per aconseguir emportar-se la Marta amb ell a la Terra Alta, on volien fugir.
-No pot ser, de tot em passa, sempre a mi, sempre! I ara què? Què faré jo ara sense la meua Marta? Ha sigut molt poc de temps en realitat, però des del primer dia em vaig enamorar d’ella. Sempre ha sigut la noia dels meus somnis. Ara, per culpa de Sebastià, jo m’he tornat a quedar més sol que l’una. Pensava que aquest senyor no seria tan roín com m’ha demostrat que ho és. No puc quedar-me de braços plegats davant aquesta situació... Sebastià me la pagarà com a mi em diuen Manelic! I el Mossèn? Per la seua culpa jo no tinc ací la Marta. Ell va entrar de primeres i com no, tant ell com Sebastià es van riure de mi! I jo... com un panoli, sense entendre res fins que tots em van agafar, i per a més ràbia encara, jo tenia aquest home com un heroi! Aquest fet no pot quedar així, coneixent al meu ‘’heroi’’, amb tota seguretat que intentarà posar en contra de mi la Marta i fins i tot matar-la per la seua gelosia. Jo sóc Manelic i Manelic em diuen. Abans que siga massa tard hauré d’aconseguir la meua reina. Però... i si Marta canvia d’opinió i el preferix a ell? No, Manelic, no, quines bajanades són aquestes, ara? Crec que m’he tornat boig per Marta... Ara l’ogre i llop de Sebastià de segur que està parlant-li mal de mi i posant-li el cap com un bombo... I jo ací, quasi mort perquè no la tinc i sense saber què fer, si anar per ella o rendir-me. I a més a més, tinc més ràbia ara mateix que una rata, de veritat! Pensaré positivament... Marta em va dir que em volia a mi, que Sebastià ja l’havia perduda. Ell només era la seua deshonra.

Per ara, crec que serà millor que em prenga un xicotet descans. Tot està decidit, aniré de nou a la Terra Baixa per a matar a Sebastià. Sí, el mataré a ell i a tothom que es pose al meu camí! El llop morirà i jo me’n portaré la meua princesa. Marta serà meua per a sempre! Nosaltres viurem feliços en la Terra Alta, terra pura i bondadosa.

Àudio:


-Dijous 9 de maig de 2013


Justificació personal: Aquest treball no podia faltar de cap de les maneres... Va ser el que més em va agradar, tant el llibre com fer la tasca creativa per la forma com es va acabar desenrotllant l'obra i, per consegüent per com varen succeir els fets amb Manelic. A més, perquè fent-lo podia posar-me a la pell d'aquest personatge, el qual va ser el que més em va cridar l'atenció de l'obra i, així poder fer un monòleg de l'acte triat i, a més, gravar-lo amb la meua veu.


L'última meua entradeta semanal al blog...


Bon dia a tots!

Vaig a escriure l'última entrada meua al blog, ja que s'havien de fer cinc entrades aquest trimestre i aquesta és la meua cinquena. Pel que respecta a les classes de valencià d'aquest curs, han sigut totes boníssimes, al principi amb la no-introducció del llibre de text no sabíem com seria, però he de dir que ha sigut una molt bona experiència i, almenys, he aprés moltes coses: treballar més en equip, fent més força per a parlar millor el valencià, escriure totes les setmanes al blog, etc. La veritat que, té molt de mèrit com Toni prepara les seues classes de valencià!

Bé, després de descriure molt breument el que ha sigut aquest curs en referència a les classes de valencià, vaig a començar a contar-vos com ha anat aquesta setmana. Ha sigut una setmaneta un tant ''curta'' perquè dijous no vam tenir classe, ja que va haver vaga novament; vam donar classe amb normalitat els dies restants: dimarts i divendres.

Dimarts. Toni, ens va repartir una nova fitxa amb entrades del blog nostres i d'altres companys per tal que localitzàrem al text les errades ortogràfiques, lèxiques, gramaticals i de cohesió, havíem de subratllar-les i corregir-les. Eren dues fitxes, una amb entrades del blog de companys del 21T i una de la nostra classe (21A). En la meua opinió, aquestes fitxes ens ajuden a donar-nos compte de totes les errades que tenim quan escrivim en valencià i pense que és la millor forma de millorar la nostra escriptura, vocabulari a l'hora de parlar, etc. Abans d'acabar, el professor ens va tornar a recordar, que al mes de juny faríem els nostres wikis personals per tal de penjar els nostres millors treballs de tot el curs.

external image vaga.jpgDijous. Aquest dia, no va haver classe de valencià, a causa de la vaga d'estudiants, professors i pares. Es protestava en contra de: la contrareforma franquista del PP, els atacs a l'escola pública i, del ministre d'educació Wert.
Divendres. Toni, ens va donar una nova fotocòpia per a treballar-la aquesta hora a classe. Aquesta fitxa, per una part tenia unes entrades del blog de la nostra classe per tal que les corregírem com vam fer a la classe de dimarts i per l'altra part, la fulla ens explicava i ens nombrava els procediments de cohesió (ordenar, relacionar i distribuir l'informació). Primerament, vam corregir totes les errades que havia a les entrades del blog i abans d'acabar la classe, el mestre ens va explicar per damunt aquestos procediments de cohesió, va afergir-nos que açò eixiria a l'examen i, com no va donar temps a explicar-lo molt detalladament, ens va dir que la classe següent ens ho acabaria d'explicar.

-Diumenge 12 de maig de 2013


Justificació personal: Aquesta és una de les entrades més importants de tot l'any, la qual va posar el meu punt final al blog de valencià, l'última entradeta del curs. En la meua opinió, aquesta setmana varem fer dos de les coses més essencials: la primera, triar errors ortogràfics i sintàctics a l'hora d'escriure valencià amb les fitxes de les entrades que Toni ens va donar d'altres companys i, la segona, com ordenar, relacionar i distribuir l'informació a un text.

Reflexió personal


I fins ací, el final acaba d'arribar! Després d'un curs ple de bons moments, del sistema d'avaluació utilitzat (nou per a la majoria de nosaltres) i com no, del gran professor de valencià que molts de nosaltres hem tingut i conegut per primera vegada, Toni, un gran mestre que sens dubte molts de nosaltres el triarem massa en falta.
Serà un any difícil d'oblidar, varem començar amb nous mètodes com va ser el blog semanal, sense utilitzar llibre de text, etc. i no sabíem com anava a resultar açò... Ara dic que gràcies a aquest sistema he aprés moltíssim, he millorat la meua escriptura de valencià, la meua manera de parlar aquesta llengua, etc.
M'ha agradat molt la gran quantitat de treballs creatius que han hagut a l'assignatura, pense que és una forma de no fer la matèria massa avorrida i així, poder aplicar els nostres coneixements adquirits poc a poc al llarg del curs.
Bé, només queda donar les gràcies a Toni per aquest curs i per aquesta forma tan ''peculiar'' de fer-nos aprendre valencià de gran qualitat.
Ha sigut un plaer, de segur que ens veurem prompte. Ara a disfrutar!
despedida.jpg