Benvinguts al meu Wiki!


548045_356480444398720_985354631_n.jpg


El meu nom és Jefferson Becerra Córdoba i sóc del grup 21A de batxillerat, a continuació deixaré constància del que van significar les classe de valencià per a mi. La classe de valencià, per a la meua fortuna, era de les assignatures en què el temps fluïa sense donar-te compte i on podies traure molt profit per a després posar en pràctica en el meu lloc de treball.

Enguany em va sorprendre això de no tindre llibre de classe, pensava que aniria perdut al no tindre alguna base on anar fixant-me; encara que per a la butxaca va ser un alleugeriment. El material aportat per Toni, més les dades del bloc PrimerDebat i el constant ús d'internet per a les activitats i tot allò que s'ha requerit per a l'assignatura, van fer més amé del desenrotllament de la classe al llarg del curs i molt més profitós per a mon paréixer.

Sincerament aquest curs va ser productiu, tornar a sentir-me estudiant i veure que el que et proposes ho pots aconseguir per més obstacles que tingues al mig ha sigut molt reconfortant a nivell personal i interior. Me'n vaig amb bon sabor de boca.

El començament del curs


En el desenvolupament de les primeres classes de valencià, hem fet una prova per a conéixer el nivell de cadascun, també vam fer un debat de les normes de classe i cada alumne va donar la seua pròpia opinió al respecte.

En la següent classe debatérem si féiem grups per a realitzar treballs i presentacions, vam llegir un full que contenia les pautes per a fer un bon resum i dediquem el final de la classe a un text que tractava sobre la dona treballadora, el qual vam llegir i analitzem en profunditat.

En l'últim dia analitzem un poema arabigovalencià i encara tenim la següent setmana per a continuar amb l'anàlisi. El poema és d'Ibn Khafaja d'Alzira; nascut a Alzira, de familia benestant, amb avantpassats àrabs i berbers.

Un poema comença en deliç i temina en saviesa


La setmana passada Toni va estar posant a punt i explicant les ultimes dubtes que tenien alguns companys respecte al bloc; també ens va donar una guia amb les pautes per a fer un treball
d´investigació,cada grup te que fer un tema.
Continuem llegint un poema que es troba en el llibre de classe, Les Veus del Tems anomenat "Balada" d´Andreu Febrer i parlem sobre el seu contingut.

Per a concloure amb la setmana, vam estar llegint el poema LXVIII d´Ausiàs March que debatem en grups i vam respondre a les preguntes proposades pel professor.


Les veus de les exposicions


La setmana passada començàvem amb les exposicions que tracten sobre contextualització historicocultural de la Poesia Medieval; el primer grup estava format per Henry, Marco Polo i jo, érem els encarregats de trencar el gel; els temes a tractar de la meua part eren:

Antecedents Histórics- En aquest primer punt parlem del procés amb què l'imperi romà va imposar el seu domini a tota la península ibèrica, les invasions germàniques van suposar la fi de la romanització. Un altre esdeveniment va tindre lloc en quest període, va ser l'ocupació àrab a la península; cal destacar que ni el poble germànic ni els àrabs ocuparen la franja nord de la península i és on es formen les llengües romàniques peninsulars que anaren estenent-se cap al sud.



arabes-invasores.jpg




ejercito-romano.jpg


Els Inicis d´un Estat- Vaig continuar amb la unió dinàstica de la Corona d´Aragó amb Catalunya com a conseqüència del casament del comte Ramon Berenguer IV i la princesa Peronella d´Aragó. Pere el catòlic volia estendre el seu domini cap a la Gàl·lia, però al ser derrotat a la batallla de Muret va anar cap al sud de la península Ibèrica i
cap a la Mediterrània.

Les Grans Conquestes-Finalment vaig acabar la meua exposició parlant de la conquista de València i Mallorca a mans de Jaume I entre el 1229-1245, territoris que incorpora a la Corona d´Aragó; aquesta es va fragmentar arran de la seua mort i es va repartir entre els seus fills; a Pere li correspongué Catalunya, València i Aragó i a Jaume les Balears, a excepció de Menorca que estava controlada pels Sarraïns i amb açò vaig concloure la meua explicació.

Jaume I.jpg


Després li va tocar a Henry seguir amb la seua oratòria sobre:

L´extinció de la Dinastia Catalana i el Compromís de Casp.
Al segle XIV marca el final de la atalana, al morir Martí l´Humà en el 1420 i no deixar cap hereu, les corts d´Aragó, Catalunya i València es reunieren a la ciutat aragonesa de Casp i elegiren tres compromissaris per regne per a resoldre el conflicte.

Del compromís de Casp a la Unió Dinastica.
Ferran I només va regnar durant cinc anys i en aquest període va afermar el domini de la Corona d´Aragó sobre Sardenya i Sicilia. El seu successor va ser Alfons el Magnànim, el seu regnat es caracteritzà per una constant aventura mediterrània que exigien molts recursos econòmics la qual cosa agreujava més la crisis económica especialment a Catalunya, que va cunduir a una guerra civil; el seu germà Joan II va ser el seu successor i fou destronat per la Generalitat de Catalunya i amb un hábil maniobra política jurà, les Constitucions Catalanes y posà fi al conflicte. El seu sucesor va ser Ferran II casat amb Isabel de Castella; aquest matrimoni comportà l´unió dinástica entre les corones de Castella i d´Aragó.



f_reyescatolicos.jpg

Ara li toca a Marco "Polo" parlar del segle XV, encara no ha fet la seua explicació; la pròxima entrada vos conte com ha quedat Marco i les següents exposicions de la resta de classe.



Continuem dibuixant el nostre camí


En esta primera setmana de classe comencem amb el contingut que donarem durant el segon trimestre i la seua respectiva qualificació.

El primer tema a abordar va ser els tipus de registre, a continuació Toni ens va donar un full on hi havia uns textos i havíem de dir de cada un qual era el tema, el tipus de llenguatge utilitzat, el seu nivell de formalitat, la intenció comunicativa i que registre pertany.

registros.jpg

El segon tema que tractem la setmana passada va ser sobre la variació diatònica o dialectal els diferents dialectes geogràfics del català; hi ha tres tipus de variació:

* Variació Fonètica
* Variació Morfosintàctica
* Variació Lèxica

Vam veure els vocals àtones segons la varietat occitana i oriental i els caraterístiques que diferenciaven els varietats dialectals.

320px-Dialectos_del_catalán-valenciano2.svg.png

A continuació Toni va posar un vídeo molt antic, on cada persona que eixia parlava el mateix dialecte però amb la variació corresponent a la seua zona d'origen, tractava sobre les diferències dialectals de la llengua catalana.

Esprement "Les veus de Temps"

Seguim endinsant-nos en l'assignatura i ara treballant en els últims dies amb el llibre ´´ Les Veus del Temps´´ hem estat llegint diversos fragments durant la classe per a comprendre el contingut en la seua totalitat ja que divendres passat havíem de fer un comentari com a prova d'examen, es podia fer amb els apunts.


A continuació tractem temes com el Teocentrisme, doctrina segons la qual Déu és el centre de l'Univers; Antropocentrisme, situa al ser humà com a mesura de totes les coses, escolte atentament Toni parlar sobre el ´´Homo Mesura´´lligat a una cultura oberta i tolerant, així que per a saciar la meua curiositat surfeando per la xarxa vaig trobar, que l'home, una vegada descobrix i entén les coses, determina què són. Aquest principi, abreviat en l'expressió 'Homo mensura', ara ja està comprés aquest terme.

Seguim la classe llegint uns textos de Frances Eiximenis (Com educar els jóvens ganduls i Contra quells qui amb art especial és fan bells hòmens contra tota natura) escriptor franciscà català del segle XIV a la Corona d´Aragó.. Fou possiblement un dels autors catalans medievals més llegits, copiats, publicats i traduïts. Per tant, hom pot afirmar que tant en l'àmbit literari com en l'àmbit polític, tingué molta influència.

Prosa.jpg


Després seguim amb Sant Vicent Ferrer i els seus famosos Sermons ´El perill de les romeries´´ Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mitja Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme, després seguim amb El judici Final.

En la següent classe vam estar llegint un model de comentari que es cridava ´´ en defensa dels dones´´ que es troba en el quart llibre del Somni, obra mestra de Bernat Metge, hi explica com, estant a la pres, se li apareix, en somnis, el rei Joan I, mort feia poc. Metge en aquest text fa una lloança molt extensa a tots els dons, critica els homes i finalment, el llibre acaba quan l'autor és desperta del seu somni; basant-se en aquest model, realitzaríem la prova divendres passat.

Va arribar el divendres, entrem a classe amb ànsies de realitzar la prova i de sobte, el professor amb semblant un poc seriós ens dóna un full la qual portava impresos els passos que s'ha de seguir per a desenrotllar el comentari adequadament; devíem de triar entre quatre textos 'Exemple del mercader ambiciós i el diable'', ''L'aparició del rei A Joan d'Aragó'', ''Curial i Festa arriben a un monestir de monges'' i ''Com el Senyor, predicant a Jerusalem, va convertir la noble i gran senyora Magdalena, atraent-la cap al ser amor i coneixença.Se'ns requeria donar les dades de l'autor, el gènere literari i tema, els principals esdeveniments, la tesi i els arguments, mots o expressions que formen part del registre culte o literari...

Jo vaig triar " l´Exemple del Mercader ambiciós i el Diable" , a banda, per ser més curt, també pel seu contingut sobre l'interés l'avarícia, ambició, cobdícia, interés ... el que mou hui en dia esta societat corrompuda pel Déu diners.


Rebel-lió Estudiantil


Esta setmana ha sigut curta i reivindicativa, vam tindre tres dies de vaga com a conseqüència dels atropells pels retalls del ministeri d'educació.

L'únic dia de classe va ser el divendres, Toni ens va donar dos fotocòpies; en una contenia els passos que s'ha de seguir per a realitzar el treball de lectura de Tirant El Blanc, cada alumne ha de resumir un capitule en 10 o 12 línies i posar-li un títol especifique i justificant el perquè d'eixe títol; també hi ha un apartat per a fer un treball creatiu amb diferents opcions a triar. L'Altre full tenia uns textos per a fer pràctica de cohesió i coherència.

Per a la següent classe hem de fer un mapa mental sobre el text ´´La Coherencia´´ de Daniel Cassany.

A continuació Toni va continuar explicant pas per pas el contingut de tot allò que s'ha arreplegat en les fotocòpies, també ens va donar les dates de les controls d'esta avaluació i al finalitzar la classe ens va comptar per damunt la història del croissant, que des de la meua humil ignorància pensava que era d'origen francés, però no, és de Viena; i es va fer com a mofa a la mitjana lluna de l'exercite otomà quan va caure en el seu intent d'invasió a Viena.


tirante.jpg



El mercader ambiciós i el diable


L´autor d´aquesta obra va ser Francesc Eiximenis, va nàixer aproximadament en 1330 i va morir en 1409, fou un escriptor franciscà catalá del segle XIV a la corona d´Aragó; va nàixer a Girona en el si d´una família burguesa.

La seua obra te com a finalitat bàsica l'adoctrinament de l'home, intentant ajudar l'home a trobar el camí de la rectitud, aquest fragment procedix de l´obra Dotzé d´el Crestià, escrit entre 1385 i 1392. És tracta d´un text narratiu, el tema gira en voltant de la cobdícia d´un mercader i els conseqúencíes per la seua avarícia sense escrúpols.

Un mercader li va donar les gràcies a Déu per tornar-ho bé del seu viatge, va encendre candels a totos els altars i li va sobrar una, la qual posa al diable. El mercader deixa vore la seua part mes interessada i li demana al diable diners, este en un somni li ho agraeix deixant-lo cagat de cap a peus; este fragment em dóna una visió de l´amor pels diners que te la societat de l´època.

L'autor utilitza un vocabulari senzill que fa la seua fàcil comprensió, també com el seu registre estàndard que a vegades dóna la percepció de mesclar-se amb aspectes col·loquials.

Diable.jpg


L´autor o els destinataris me'ls imagine persones molt religioses però corruptes com hui en dia, s'escuden en la religió per a multiplicar els seus recursos, donant-los igual les formes per a aconseguir-ho.

La relació del text amb la realitat de hui en dia és aclaparador, la falta d'ètica i valors quan hi ha diners pel mig, l'ambició i l'avarícia no varia amb el pas del temps, al contrari, creix tant que es podria dir que la tenim impresa en la nostra genètica.



Resumen Capitol VIII, Tirant lo Blanc



Acabades les festes, l´emperador reunia el Consell de guerra, mentrestant Tirant sol·licitava l´amor de la princesa.
Tirant le suplicava a la princesa algo que desitjava de fa molt temps, ficar-se en la seua llit; peró ella le diu que n´hi ha moltes que no aman la castedat.

images.jpg


Carmesina le diu que té que has de saber que havia menyspreat matrimonis amb grans reis per estar al costat de son pare l´emperador.

Després Tirant le parla de que té que tindre fe i le explica el seu significat, diu que la fe i la virtud estan lligades. A continuació se presenta el capità per a dir que les donzelles que prometen fe, no poden trencar la seua promesa perquè seran excomunicades i al morir no es podrà donar eclesiàstica sepultura. Tirant contínua dient a les altres donzelles que els anava a aconseguir marit i també diu que desitja molt a Carmesina.

Després a l'arribar la nit la Viuda Reposada li diu a la princesa que ella sap que hi ha molt cavallers que l'han desitjat el que Tirant vol, també li diu que es un home cruel i homicida i que té més atreviment però no té mes saviesa que el altres, sinó més vergonya i més follia; acaba dient que este cavaller diu que no ama dona ni donzella més que els seus béns i que vol prender la despulla de la seua virginitat.



tirant_espill.jpg




Relat de l´obra teatral d´Angel Guimerà ´´TERRA BAIXA´´



terra_baixa.jpg



Aquesta història es dóna inici en el molí, on es troba Xeixa; de sobte arriben (Les Perdigones) Antonia i Pepa i li comencen a fer preguntes sobre el casament de Marta, este només es burla d'ellas i las deixa amb el dubte. Nuri va ser l'única que els compte que l'ermità Thomas li ha dit que la casaran amb Manelic, un pastor que viu en les muntanyes de la terra alta amb un cor innocent, però Marta no vol casar-se i se sent trist, desgraciada, sense ganes de viure i només fa que plorar i plorar.

L´amo Sebastiá li ha trobat marit per tal de que la gent no raone i no es donen compte del romanç que té amb Marta, així el pot casar-se amb una xica de bona família i evitar que el tribunal de justícia li embargue tot, podent així pagar els seus deutes.

Després Thomás l'ermità va arribar a la terra baixa i els dóna detalls de com és Manelic, a continuació Xeixa es queda a soles amb ell i li confessa la veritat d'aquest engany, li va dir que els dos festegen, que l'amo Sebastia només ho fa per a distraure els xafardejos de la gent i evitar la perduda de les hisendes, Thomas dubte de tot açò i ho tracta de mentider. Tot seguit, Manelic arriba a la terra baixa i se sent aclaparat amb tanta pregunta a què ho sotmeten, este els va dir com va ser la proposta de l´amo Sebastiá perquè es casara amb Marta i fer-ho moliner. Abans del casament l´ermità li pregunta a Sebastiá sobre els rumors que s'ha aprofitat de Marta des de molt xicoteta, de sobte Xeixa intervé i comença a discutir amb l'amo i aprofita per a confessar tota la veritat al vell.




1314178002451.jpg



Després del casament, quan acaba la celebració ,Manelic vol consumar el seu matrimoni, però ella no vol i ho rebutja; al veure açò, el li confessa tot el que sent per ella i així ella es dóna compte que els dos han sigut víctimes d'un engany. Però els dubtes de Manelic es fan patents quan veu una llum en plena foscor al costat de la finestra.

Marta li confessa tot a Thomas, començant per la seua infància, quan demanava pels carrers de Barcelona acompanyada de sa mare; fins que un dia la seua mare va morir i Sebastiá es va fer càrrec d'ella per al seu ús i gaudi, aprofitant-se de la innocència d'una dolça xiqueta. Mentrestant Manelic comença a escoltar rumors de la farsa a què esta sent sotmés i decidix que eixe no és lloc per a una persona com el, pensa que mai degué de deixar el seu llar allà a la llunyania, en les muntanyes.

Arriba a casa a demanar explicacions, comencen a discutir acaloradament i acaba decidint que se'n va al seu llar d'on mai va haver d'haver eixit; Marta li demana que la porte, perquè només lluny de la terra baixa i dels persones que l'habiten podran ser feliços. Però en eixe just moment apareixen Mossèn i Sebastiá i li l'impedixen tancant a Marta i emportant-se a Manelic.

Marta en el seu captivitat decidix escapar-se amb l'ajuda de Nuri i l'amo la sorprén intentant fugir de nit, l'agafa violentament i li suplica amor; apareix Manelic per a barallar per la seua amada. En el transcurs de la lluita, Marta li dóna unes quantes punyalades en l'esquena a l'amo i el seu home remata la jugada i crida a tots perquè vegen al seu amo...... He mort al llop, he mort al llop, són els seues ultimes paraules.

Seguim amb la creativitat


He de dir que al principi del curs, la classe de valencià era com un ser estrany a punt de devorar-me; creía que seria quasi nul el poder expressar-me o entendre el valencià, cosa que al meu entendre ha sigut tot al contrari, cada vegada m'atrevisc més a parlar en valencià en públic; que és el que mes tall dóna, així que cada vegada que vaig a algun poble, majoritàriament valencià parlants, note com em desembolique amb una soltesa que abans ni imaginava. Gràcies al dinamisme de les classes m'emporte una bona experiència d'enguany.

Ara donaré inici al resum de les dos últimes setmanes, que han estats carregades de creativitat i sensibilitat per tots els costats.

Setmana del 6 al 10 de Maig

Dimarts: La classe es posa en marxa quan Toni ens dóna un full amb activitats noves, l'exercici consistix a trobar els errors que conté cada activitat proposada; cada alumne ha de llegir un paràgraf i trobar les paraules amb errors ortogràfics; dels més habituals són: l'oblit de l'apostrofe, els accents, i també la falta de coherència en molts dels textos que escrivim ací en el bloc; solen ser concisos i amb poca cohesió, no deixem clar de que estem parlant o sobre que. Per a intentar mediar sobre algunes fallades, Toni aconsella l'aprofundir sobre algun tema en concret.


[8]. jornada colectiva educacion.jpg



Dijous: Aquest va ser un dia de vaga de pares, professors i alumnes en contra de la contrareforma franquista de l'ensenyança que dictamine el PP. Al meu entendre el ministre d'educació Wert i el govern de torn estan massacrant el país, i sobretot una de les armes més poderoses per a eixir d'esta nefasta depressió com és l'educació. Pareix que volen un país cada vegada menys pensant, cada vegada menys critique, cada vegada més manipulable, així seria molt més fàcil dirigir-nos, com un ramat. Com deia Simón Bolívar "Un Poble ignorant és un instrument cec de la seua pròpia destrucció"


timthumb.jpg



Setmana del 13 al 17 de Maig


Dimarts: Ja que van sorgir problemes amb el trasto de Pc que tenim i el rumb de classe canvi dràsticament, aquest dia el que vam fer a classe va ser corregir un full amb exercicis de cohesió, l'activitat en si consistia en analitzar una article del periòdic sobre l'accident de metre de Valencia y trobar els procediments de cohesió. Després d'açò, la classe la dediquem a conéixer les característiques per a valorar un videolit, activitat que farem la classe següent.

goToMoviemaker.jpg


Dijous: Per fi este dia ho dediquem a veure videolits i observar la creativitat dels companys, encara que cal recalcar que va ser gràcies a què Toni es va portar a classe el seu Pc vam estar veient els videolits dels companys i corregint seguint les pautes del full amb tots els apartats per a avaluar. He de dir que alguns estaven molt treballats i desprenien sensibilitat que aconseguien transmetre als companys; l'única incidència que tindran quasi tots els vídeos van ser això de no posar crèdits, procedència de les imatges i la música, per la resta estaven genials, interessants i emocionants.


Divendres: Aquest dia vaig estar absent per causes laborals i el que sé, és que Toni va repartir la fitxa 6 amb exercicis de connectors i el final de classe van continuar veient exemples de videolits de companys d'un altre batxiller.

58127_463054697104255_385203310_n.jpg